L'accentuació en valencià

Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.

Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.

Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).

Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,... Més informació sobre la e i o oberta.

Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).

Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).